# 033.5. Investigació-Acció (Action Research) Stephen Kemmis escrivia l’any 1980: “...La distància entre els investigadors educatius i els professors d'aula beneficia l'observació desinteressada, però desposseeix els investigadors dels modes participatius d'enteniment…” A l’article [(Altrichter et al., 2002)](https://www.zotero.org/google-docs/?m332sY) que també firma el propi Kemmis es referencia a ell mateix, Kemmis i McTaggart, 1988, descrivint  l’investigació acció com: “...La investigació-acció és una forma d'investigació col·lectiva i reflexiva que els participants en situacions socials es comprometen a millorar: .1) la racionalitat i la justícia de les seves pròpies pràctiques socials o educatives; .2) la comprensió dels participants d'aquestes pràctiques i de les situacions en què les duen a terme. Els grups de participants poden ser professors, estudiants, pares, companys de feina, activistes socials o qualsevol altre membre de la comunitat, és a dir, qualsevol grup amb una preocupació compartida i la motivació i voluntat d'abordar la seva preocupació compartida. L'enfocament és investigació-acció només quan és col·laborativa i s'aconsegueix mitjançant l'acció examinada críticament dels membres individuals del grup…” En la mateixa línia hi és [(Mills, 2014)](https://www.zotero.org/google-docs/?iEk97s) definint la investigació-acció com a: “...qualsevol investigació sistemàtica realitzada per professors investigadors, directors, consellers escolars o altres parts interessades en l'entorn d'ensenyament/aprenentatge per recopilar informació sobre com funcionen les seves escoles particulars, com ensenyen i com aprenen els seus alumnes. Aquesta informació es recull amb els objectius d'obtenir coneixements, desenvolupar pràctiques reflexives, efectuar canvis positius en l'entorn escolar (i pràctiques educatives en general) i millorar els resultats dels estudiants i la vida dels implicats. La investigació-acció és la recerca feta pels professors per a ells mateixos; no els imposa algú altre…”  I la divideix en quatre passos: 1. Identificar una àrea d'enfocament. 2. Recollir dades.  3. Analitzar i interpretar dades.  4. Elaborar un pla d'acció.  ##### Figura 19. Investigació-Acció de [(Mills, 2014)](https://www.zotero.org/google-docs/?g6KH5a) #### 033.5.a.  Investigació-Acció Participativa (Participatory Action Research) [(Kemmis et al., 2019)](https://www.zotero.org/google-docs/?UW1EQ0) actualitza el seu estudi i especificant l’enfocament de la investigació-acció a la recerca d’acció participativa crítica, afegeix:”...La recerca d'acció participativa crítica és participativa perquè té com a objectiu implicar els implicats i afectats per la pràctica i la situació tant en la recerca com en l'acció per transformar el que està passant al lloc. Mentre que una vegada (Kemmis i McTaggart, 1988) vam considerar ideal que el major nombre possible dels participants en l'acció s'impliquin en la investigació, més recentment (Kemmis et al., 2014) hem arribat a la conclusió que els "participants" en la recerca d'acció participativa crítica són les persones que estan disposades a participar en l'anàlisi de la seva situació, explorant què es podria fer per superar o millorar allò que és inconvenient. sobre això, i transformant les seves pràctiques, comprensió i situacions… …També considerem que, en la recerca d'acció participativa crítica, els participants d'aquesta esfera pública dirigeixen el procés d'anàlisi, intervenció i recerca, encara que siguin assistits per un facilitador (per exemple, un investigador universitari especialitzat en processos d'investigació-acció). Els participants són els que junts poden identificar una preocupació legítima compartida sobre la naturalesa i les conseqüències de les seves pràctiques, i després treballar junts per abordar-la...” Aquest últim paràgraf descriu amb exactitud l’enfocament qualitatiu d’aquesta tesi.